2 maig, 2013
Guanyadors dels Jocs Florals del 2013
Sense categoria
primer1

Un any més, s’han celebrat els Jocs Florals a l’escola Ciutat d’Alba. I ja tenim els guanyadors!

Enhorabona!!

PRIMER –DANI CASALS

EL LLEÓ I LA FADA

Hi havia una vegada un lleó a qui no li agradava la carn i menjava coses com els cucs. Un dia, quan una fada volava, va veure el lleó menjant cucs i va pensar “Qué estrany! Hauria de menjar carn…”. La fada va fer un truc i al lleó li va agradar la carn per sempre més.

primer1primer2primer3

Dibuixos fets per IKER ZAPATA

SEGON – RITA CORCHERO

EL PETIT MONSTRE

Quan es va fer de dia totes les persones ho van veure, van veure un monstre…! Ei espera! Sé com te l’imagines. Tu te l’imagines gran, grandiós, amb uns ulls moooooolt grossos, moooooolt grossos. DONCS NO!!! Tot el contrari: era un monstre d’ulls bruns amb les galtes vermelletes i una cua llarga i prima. Però estava clar que era un monstre perquè, això sí, tenia les dentetes afilades i quatre punxes a l’esquena i vuit més a la cua. I tothom va començar a dir:

         – Oooooh, que bufó!

De sobte, un noi molt jove va dir:

         – Ei, hi ha algú que se’l pugui quedar?

I van quedar tots callats.

Quan de sobte uns nens i nenes de la ciutat s’hi van acostar i una nena va cridar:

         – Ei, nosaltres, els nens i nenes de la ciutat ho hem parlat i hem decidit que volem cuidar aquesta criatura tan bufona.Cada dia un nen o nena se l’endurà una setmana i li donarà menjar, li farà petons i abraçades i tot allò que li agrada a la bestiola.

 –         – Hi esteu d’acord? – va demanar un altre nen?.

         – Sí! – van cridar tots.

         – Doncs vinga! Qui se l’endú aquesta setmana?

         – Jo! – va dir un nen petit.

         – Estàs segur, Marçal? – li va dir la seva germana gran.

         – Sí! – va dir el nen.

         – Si és així…

         – Vaig a buscar menjar a veure què li agrada.

Quan va tornar va dir:

         – Començarem per el coco.

Quan el va provar li va encantar! I el nen va dir:

         – Em sembla que ja tenim nom: COCO!

         – Així ja us el podeu endur.

         – Visca!!! – va cridar el nen.

         – I el dilluns que ve el porteu cap aquí, d’acord?

         – Sí – digué el nen.

I així ho van fer, cada dia un nen o nena se l’enduia. Després d’en Marçal la Clara, després l’Oriol, després la Martina, després en Ramon, després l’Ona, després la Rita i darrera molts nens i nenes més. I aquest conte ja s’ha acabat.

segon_1segon2

Dibuixos fets per CHIARA GENNARI

TERCERBERNAT FERRER

LES SABATES DE LA LLUM

Un dia un nen va deixar les sabates a sota d’una llum que penjava del sostre. A mitja nit van sentir un soroll els seus pares i van anar a mirar què passava. Van veure la llum que havia caigut a sobre les sabates. Van llençar la llum a la paperera i van espolsar les sabates per si hi havia vidres. El nen va notar a les sabates com una cosa estranya però com que tenia molta son se’n va tornar al llit. L’endemà al matí es va posar les sabates i va anar a l’escola. Quan va tocar classe de matemàtiques els van posar 25 multiplicacions i el nen les va acabar en 35 segons.Quan van anar al pati van jugar a futbol, l’esport que més malament se li donava. Van fer un partit i el nen va marcar cent gols en tres minuts. Era increïble, era el nen més bo de la classe i de l’escola en tot.

Quan va arribar a casa es va canviar les sabates i va anar a jugar a futbol amb el seu pare i era igual de dolent que abans. “Com pot ser?”, el nen va pensar. El nen va pensar que potser eren les sabates. Va anar a casa, se les va tornar a canviar i quan va tornar amb el seu pare tornava a ser boníssim. Efectivament eren les sabates.Un dia el nen volia que les sabates tinguessin més poders. Les va tornar a posar sota la llum. A mitja nit van sentir el mateix soroll, es van aixecar i van veure la llum sobre les sabates. La van tornar a tirar a la paperera. L’endemà es va llevar i va anar a l’escola. Va trigar una hora en fer les multiplicacions i en tot el partit no va tocar la pilota. Quan va arribar a casa va tirar les sabates a la paperera, amb la llum, perquè a l’escola tothom s’havia rigut d’ell.

I aquesta és la història d’un nen que per ser més bo i tenir més poders es va quedar sense les sabates màgiques.

 

tercer1

Dibuix fet per LAIA AMORÓS


QUART LUCIA GARCIA

LA COLLA DELS AVIS A L’INSTITUT

A l’institut més famós de Nova York va passar una cosa terrible: eren les nou del matí a l’institut que es deia High School New. Hi havien uns avis que vivien al barri on era l’institut. Una mica més tard van quedar al pis de l’avi Paco. Tots els avis van voler-hi anar. Estaven tan divertits que van dir:

         Paquito, el chocolatero!

Al Paco no li va agradar molt la broma. Era un home amb el cabell blanc, els ulls blau clars i una mica baixet. Ell va proposar:

         Ara que som tan vells podem parlar de la nostra adolescència.

         D’acord – van dir tots els avis.

A un avi, de cop, se li va acudir una idea. Tots tenien ganes de sentir-la i va dir:

         I si fem un invent? Una màquina per poder ser una altra vegada adolescents?

Tots els avis hi estaven d’acord. El Jordi va trucar a un inventor per si podia fer l’invent.

         Sí, clar. Demà us ho envio per correu. – va dir l’inventor.

Els avis van marxar i van quedar per demà. Va passar el dia. El paquet va arribar i era gegant. Els avis es van reunir i van obrir el paquet. Quina emoció!

Un avi de la colla deia:

         Deixeu-me provar primer! Així seré jo adolescent!

En fi, es barallaven per això. Després van decidir que el primer en provar la màquina seria en Paco. Ell era el rei de la colla, deien ells. El raig de la màquina va començar a sonar i BOOOOMMMM. En un un tres i no res en Paco era adolescent, amb el pentinat com una cresta de gall.!!

 

Els altres avis més tard van provar-la i deien:

         Anem a l’institut a passar-nos-ho molt bé!!

         Sí, sí, sí.

Els semblava una idea genial. Hi van anar. Tothom es pensava que eren adolescents, però no: eren avis. Tots dissimulaven bastant bé. Es feien els xuletes amb tothom. Les noies deien que estaven bojos. Elles deien:

         Us sembla normal que comencin a ballar? A cantar cançons a la classe? Que es pugin sobre la taula a cantar cançons d’òpera com els avis?

Les noies pensaven que alguna cosa passava, perquè semblaven avis. Els de la colla intentaven dissimular millor. Alguns dels avis tenia posada la dentadura postissa. Les noies, enrabiades, només pensaven en això que eren avis. Quan van acabar l’institut, les noies volien investigar la casa dels avis abans que ells hi tornessin. Van veure l’invent i era al·lucinant. Van marxar de la casa. Els avis, quan van tornar, estaven més contents que mai.

L’invent, però, es va trencar de cop. I van tornar a ser avis: la diversió s’havia acabat. Les noies van enviar la notícia al diari de l’institut i tot va acabar. Qui anava a dir que l’invent s’acabaria només en un dia? Bé, a la propera potser… I així va ser com va passar la història de la colla dels avis a l’institut. Així s’acaba…

quart1

Dibuix fet per ELSA COMPTE

Descàrregues

 
setembre 2020
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

Novetats

C/Pere Ferrer, 5, 08195 Sant Cugat del Vallès - 93.576.40.33 - a8064118@xtec.cat
Política de Cookies   Avis Legal